S01:E26
La “taxa de desocupació o d’atur” és una mètrica econòmica que solen usar tots els països, per la seva rellevància pel que fa a l’estat de salut del seu entramat productiu i l’impacte al benestar social de les famílies.
Tot i això, està lluny de ser un concepte senzill, i la nova realitat laboral està dificultant saber qui té una “ocupació” i qui no. N’hi ha que busquen feina però no apareixen registrats en cap organisme administratiu. N’hi ha que no ho busquen però acceptarien una feina si els ho ofereixen. N’hi ha que estan contractats per unes quantes hores o dies a la setmana. I la casuística no deixa de complicar-se més i més.
Una opció més honesta amb la realitat és la que es comença a fer servir en anàlisis internacionals comparatives, com les que realitza el Banc Mundial, i que es basa a fer servir aquesta altra mètrica: la “taxa de participació en la força laboral”.
La força laboral és la quantitat de persones en edat de treballar (normalment dels 16 als 64 anys) sense cap impediment greu com una malaltia crònica hospitalària o una condició física o mental deshabilitant. Ja sigui que busquin feina o no. Són persones que podrien estar treballant i que no estan rebent cap pensió de jubilació o discapacitat.
I la “taxa de participació” és la quantitat de persones d’aquesta força laboral que estan actives laboralment, ja siguin contractades o buscant feina, és a dir, a les llistes de desocupats dels organismes públics.
Quan es contempla així la situació laboral d’un país, els números surten molt voltejats a com normalment els divulguen els governs. Et mostraré només dos exemples.
A Espanya, el 2019 la taxa d’atur es diu que era del 14%, però la taxa de participació en la força laboral aquell any era del 74%, és a dir que un 26% de les persones que podien treballar no ho feien. Això és gairebé el DOBLE que el que diu la clàssica “taxa de desocupació”. La qual cosa és convenient per als governs en torn.
A Mèxic, el 2019 la taxa de desocupació oficial era del 3%, mentre que la seva taxa de participació a la força laboral era tan sols del 65%, és a dir, que el 35% dels mexicans que podien treballar no ho feien. Això és 10 vegades més milions de desocupats que la xifra oficial!
En la descripció d’aquest episodi us deixo l’enllaç a la web del Banc Mundial, on es mostra la taxa de participació en la força laboral de tots els països.
De tota manera, és un tema espinós. Perquè hi ha preguntes de difícil resposta: una persona que viu BÉ amb els ingressos generats per la seva parella, i que NO agafaria una feina si li ofereixen, s’ha de considerar un aturat?
Tu què creus? Deixa’m algun comentari amb la teva opinió.
Font: https://datos.bancomundial.org/indicator/SL.TLF.ACTI.ZS?view=map
Música: Audionautix.com
Programari: LibreOffice Calc, Audacity, Kdenlive, Gimp, Canva
Veu: Azure Speech Studio
Pots trobar-nos a totes les plataformes de podcast com “Datòfils”, encara que aquesta és la web oficial on pots escoltar tots els episodis sense descarregar cap app ni registrar-te, però si vols deixar un M’agrada o comentar has de tenir un compte a Mastodon:
https://podcast.imasdeweb.com/@Datofils
Si ets usuari de Telegram, pots subscriure’t al nostre canal i allà pots deixar els teus comentaris a cada episodi i parlar amb mi o amb altres oients:
També pots escoltar-nos, seguir-nos i deixar-nos comentaris a Youtube:
O a Facebook: